Les imputades de Som 27 i més davant l’obertura del judici oral i l’embargament de 511.835,05€ per assegurar les responsabilitats civils:

La passada setmana, el grup d’imputades de Som 27 i més vam tenir constància de l’obertura del judici oral dins del cas, confirmant la continuïtat d’un procés judicial repressiu en què  25 estudiants, 1 membre del professorat i 1 del pas estan sent perseguits pel fet d’haver-se atrevit a reclamar a l’equip de govern de la UAB que complís amb els compromisos aprovats al claustre i que suposaven aturar una pujada de taxes que allunya encara més la universitat de les classes populars i dels principis i valors que haurien de regir les institucions públiques.
La fase del procés judicial que ara s’obre afegeix una nova càrrega contra les persones imputades: la petició d’una fiança per la quantitat de 511.835,05 euros, que seran embargats a les acusades per tal d’assegurar que es cobreix la responsabilitat civil. Aquesta quantitat desorbitada de diners no es sustenta en cap justificació, sinó que contradiu absolutament les afirmacions de la UAB, que va xifrar els possibles danys en poc més de 10.000 euros.
L’obertura del judici oral no només significa la confirmació del fet que el procés avança a la recerca de castigar penalment a aquelles persones dissidents. Amb la demanda d’una responsabilitat civil que pot ser directament embargada, es vol asfixiar i portar a les persones encausades a una situació límit, en la que veiem com no podem sobreviure ni mantenir una vida digna, doncs un procés judicial ens ofega fins al punt d’impedir que ens desenvolupem en l’àmbit  personal i professional de manera natural  i dificultant la nostra militància política mitjançant la doctrina de la por.
Les imputades de Som 27 i més considerem que la continuïtat d’aquest procés i la petició d’un embargament preventiu de més de mig milió d’euros suposa per les persones encausades una condemna encoberta que no respecta la presumpció d’innocència i que atempta greument contra el dret fonamental de dissidència i protesta.
Volem destacar també que, alhora, aquesta persecució judicial està sent emprada pel ministeri fiscal com un procés exemplificant, que vol frenar qualsevol possible dissidència sorgida des de les classes popular fent ús de les amenaces i la repressió penal i econòmica.
Davant d’aquesta situació, des del grup de suport a 27 i més, volem demanar un cop més a l’Equip de Govern de la UAB que exigeixi públicament el sobreseïment del cas i que renunciï a la responsabilitat civil inflada per l’anterior Equip de Govern. A la vegada, demanem que es posicioni en contra de les peticions de la fiscalia, que xoquen frontalment amb els principis que haurien de regir una societat democràtica on la llibertat d’expressió sigui una realitat i no només un ideal.
Imputades de Som 27 i més
Bellaterra, 22 de maig de 2017

El Claustre de la UAB demana l’absolució per als 27i+

Ahir 15 de desembre es va celebrar a la UAB el primer Claustre del mandat de la nova rectora Marga Arboix.

Entre d’altres, s’ha aprovat una moció per àmplia majoria (129 vots a favor, 29 en contra i 15 abstencions) en la que el conjunt de la comunitat universitària de l’Autònoma mostra la seva “gran preocupació” per les desmesurades peticions de presó que fa el fiscal en el cas de la tancada a l’edifici del rectorat l’abril del 2013.

La tancada reivindicava la posada en pràctica de les mesures i accions aprovades pel Claustre del 21 i 22 de març del mateix any. Tot i que inicialment aquesta va ser promoguda des des les Assemblees d’Estudiants (CAF) i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), la tancada i les seves reivindicacions van rebre el suport dels comitès d’empresa de professorat i personal administratiu. El mes de juliol passat, un cop acabada la fase d’instrucció del cas, el Ministeri Fiscal va fer públiques les peticions d’entre 11 i 14 anys de presó per a 25 estudiants, un professor i un membre del PAS de la universitat. Les penes de presó van acompanyades de multes de fins a 9.500€ i una responsabilitat civil de més de 384.000€.

Actualment, l’Equip de Govern de la UAB (com la resta de persones denunciants) s’ha retirat del cas i ha reconegut que només poden demostrar despeses fins a 15.000€ de la responsabilitat civil que es reclama a les persones imputades. Tot i així, ni l’actual Rectora ni el seu equip han traslladat formalment aquest canvi ni la preocupació per les penes desproporcionades a fiscalia.

El text aprovat avui, insta a la universitat a comunicar al Jutge d’instrucció del cas i al Fiscal General de Catalunya els acords aprovats al Claustre d’avui. El fet que el text acordat parli de “reivindicar el Dret de les persones a manifestació” posa en evidència que el de 27i+ és un judici polític, en el que els drets de manifestació, reunió i lliure expressió queden en dubte i per tant en perill.

Des de el grup de suport a 27 i més, volem demanar un cop més a l’Equip de Govern de la UAB que demani públicament el sobreseïment del cas i que renuncii a la responsabilitat civil inflada per l’anterior Equip de Govern.

Grup de suport de 27 i més

Barcelona, 16 de desembre de 2016

COMUNICAT EN REFERÈNCIA AL PROCÉS DE MEDIACIÓ DEL CAS SOM 27 I MÉS

Ahir dilluns 28 de novembre, s’iniciava una mediació entre la UAB i les nostres advocades. Les imputades de Som 27 i més volem comunicar que no participarem del procés de mediació que l’Equip de Govern de Marga Arboix vol impulsar.No acceptem ni reconeixem aquest procés, ja que la Universitat Autònoma de Barcelona s’hi presenta a la vegada com a part i com a mediadora, mentre la Fiscalia continua demanant-nos 300 anys de presó i el procés judicial no ha estat aturat. Al nostre entendre, la neutralitat no està garantida ja que la mateixa institució de la UAB ha estat qui ha imposat els criteris de la mediació i els mateixos mediadors, quan és part implicada en el conflicte. A més a més, tampoc mereix la nostra confiança que un dels mediadors sigui el Síndic de Greuges de la UAB, escollit a dit per l’Equip de Govern anterior i no per vies democràtiques.

No podem acceptar un procés de mediació mentre tenim un procés judicial obert que pot hipotecar les nostres vides. No podem acceptar un procés de mediació quan la institució de la UAB va optar per solucionar un conflicte polític als jutjats. Recórrer a la via judicial no ha fet més que criminalitzar la protesta estudiantil, i presentar un procés de mediació tres anys després quan aquesta era la principal demanda de les estudiants durant el mes de tancada al Rectorat, és un acte de cinisme i de rentat de cara de l’equip de Govern actual, que no vol pagar els errors de l’anterior. Un cop s’ha acabat el procés d’instrucció no té cap sentit iniciar una mediació, ja que no podrà parar aquest procés judicial, la mediació s’hauria d’haver iniciat abans. Només hi ha una manera d’esmenar l’error: retirar la demanda de Responsabilitat Civil (més de 384.000€) i sol·licitar l’arxivament del nostre cas a la Fiscalia.

El seu joc de rentat de cara exigeix que les persones imputades assumim els actes de que se’ns acusa. No reconeixem aquests actes com a delictius, ja que ens emparem en el legítim dret a la protesta, que no és altra que la defensa de la Universitat Pública. El conflicte va ser i continua sent polític, i és per això que emplacem a la UAB a establir una taula de negociació amb els agents convocats a la tancada del Rectorat l’any 2013 per encarar, d’una vegada per totes, la solució política i l’aplicació de les mocions aprovades al Claustre del 21 i 22 de març de 2013. Aquests agents són la Coordinadora d’Assemblees de Facultat (CAF), el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i els sindicats dels treballadores, que continuen en lluita contra el desmantellament de la Universitat pública i contra la manca de democràcia de la UAB.

Imputades de Som 27 i més

Barcelona, 29 de novembre de 2016

300 anys de presó, 400.000 €, i tot allò que vulguin, que no ens aturaran

Dimarts se’ns informava d’un pas més en l’escalada repressiva contra tota lluita en defensa de les classes populars, de les més febles, de la transformació social.

Se’ns deixava ben clar que la protesta contra el poder, les desigualtats, les injustícies i la transformació social no pot ser tolerada ni permesa.

Se’ns deixava claríssim que la pau social a la comunitat educativa, com a tota la societat, s’ha de mantenir al preu que sigui.

I el preu, són 27 persones en un procés judicial kafkià, que comença amb una llista negra, més pròpia de la Gestapo, d’aquelles persones que es mobilitzen, que molesten. Una llista negra feta pel rectorat d’una universitat i entregada diligentment a comissaria, feina ben feta, com si ho haguessin feta tota la vida. I segueix, amb una investigació malaltissa del cos de Mossos d’Esquadra, que parla de complots malèfics per enderrocar el règim, i cal dir que en això, només en això, tenen raó. Però no acaba aquí, segueix amb denúncies de vicerectores i governs de la UAB que sempre s’han autoanomenat progressistes; denúncies amb llistats de noms que la UAB nega en una nota de premsa haver confeccionat però que dies més tard es demostra que mentien quan apareixen, les llistes i les declaracions de la vicerectora entre les diligències policials; denúncies que precedeixen l’enèsim absurd d’una fiscalia que suma anys i anys de presó a totes aquelles persones que s’han atrevit a desafiar-los.I en sumem més de 300, en penes d’entre 11 i 14 anys contra cada una de les 27 dissidents.

Dissidents en defensa de la Universitat pública, dissidents entossudides en defensar els seus drets com a estudiants, com a professores i com a treballadores. 25 estudiants, 1 membre del professorat i 1 del pas que van atrevir-se a reclamar a l’equip de govern de la UAB que complís amb els compromisos aprovats al claustre. Sí, això reclamava la tancada al rectorat que ens ha dut fins aquí, que l’equip de govern complís amb els acords del màxim òrgan de representació de la universitat, simplement això. Acords com la reducció de taxes universitàries, la implementació d’ajudes pel transport públic o la retirada d’expedients contra estudiants que s’havien mobilitzat anteriorment. Acords, que per cert, a hores d’ara encara no han complert

Dissidents en definitiva per ser part d’un moviment estudiantil a la UAB però també dels moviments socials, populars, de l’Esquerra Independentista, i per tot això, els volen donar un càstig exemplar.

Per això, som avui aquí: per exigir respecte als acords i per seguir lluitant

Per això, les estudiants represaliades per aquests fets, la CAF, el SEPC i tota la resta d’organitzacions seguim lluitant i mobilitzant-nos i som avui aquí, primer de tot per reclamar que el rectorat de la UAB es digni a complir amb tots aquests acords.

També som aquí per anunciar que arran d’aquestes mobilitzacions estudiantils, que han de seguir i que sens dubte seguiran;  sindicalistes, estudiants, càrrecs electes, militants de col·lectius juvenils, feministes, llibertàries, independentistes, comunistes, de viles, barris, pobles i ciutats com Santa Coloma, Gràcia, Manresa, Sant Andreu, Sabadell, Argentona, Igualada, Premià, Girona, Terrassa, Nou Barris, Reus, Barberà del Vallès… estem en perill de ser condemnades a més d’11 anys de presó. I ho estem senzillament per seguir fent allò que sempre hem fet: que és lluitar. I així ho seguirem fent.

Per això us encoratgem a totes i tots a solidaritzar-se amb el nostre cas però sobretot, a seguir lluitant.

Per una universitat pública, gratuïta i popular!

Per l’aturada d’aquest procés de persecució i escarment polític.

Perquè som lluita, som mobilització i som resistència i solidaritat, perquè som 25, 27 i moltes més!

Comunicat arran de la dimissió de Sílvia Carrasco

Avui és un dia feliç per al moviment estudiantil de la UAB, ahir al vespre ens informaven de la notícia que la Vicerectora d’Estudiants i Cooperació cessava del seu càrrec segons el comunicat del rector Ferran Sancho per “poder dedicar més temps als projectes de recerca dels quals és responsable, i per discrepàncies amb la decisió de canviar, amb caràcter imminent, la direcció de l’Observatori per a la Igualtat de la UAB”. No sabem fins a quin punt aquesta dimissió ha estat forçada pel propi rectorat, degut a les conegudes desavinences amb l’equip de govern per part de la senyora Carrasco, des que es va constituir el nou equip. En tot cas celebrem aquesta dimissió d’una de les responsables d’estudiants de la nostra universitat més impopular i més bel·ligerant amb les lluites estudiantils per una educació pública i de qualitat. Recordem que són 27 les companyes denunciades per aquesta senyora arran de l’okupació del rectorat fa dos anys, sumades a les diverses denúncies a diferents companyes per protestar contra l’aprovació de pressupostos, la presència d’empreses privades al campus, la privatització progressiva de la universitat, en definitiva per lluitar. Sílvia Carrasco també és l’artífex de la reformulació de la Festa Major de la UAB per a reduir la participació estudiantil i assumir més control de la gestió i producció de la festa en detriment de les estudiants.

El cas del rectorat, que sembla que se l’hagi pres com quelcom personal, és ben representatiu de la seva creuada contra les lluites estudiantils al campus. Mostrant-se com una de les principals detractores de qualsevol negociació amb els estudiants mobilitzats, formava part de l’ala dura de l’equip de govern que demanava el desallotjament i no permetia cap mena de diàleg amb les assemblees de facultat. Finalment ha protagonitzat una de les majors infàmies de la justícia i el sentit comú, denunciant i facilitant informació als Mossos d’Esquadra de 27 persones triades aleatòriament entre els membres del moviment estudiantil i que són considerades les responsables úniques d’una okupació totalment legítima que demanava l’implementació d’allò aprovat en els òrgans democràtics de la universitat i que va estar recolzada per centenars d’estudiants de forma activa, personal docent i d’administració i va comptar amb la solidaritat de gran part de la comunitat educativa i universitària de Barcelona i del país així com altres sectors de l’activisme. Podríem dir que més aviat Sílvia Carrasco ha estat Vicerectora de no escoltar als Estudiants i de Cooperació amb els Mossos.

Des de Som27 i més i Som Força no volem desitjar-li ni sort ni que li vagi bé en la seva carrera professional, igual que ella no li ha dedicat més que denúncies i judicis a les nostres companyes. Volem deixar clar que ens alegrem de la seva dimissió però que ni molt menys oblidem tot el mal que li ha causat a aquesta universitat, als seus estudiants i al moviment estudiantil aquesta senyora i que esperem que no torni a causar enlloc més.

Sílvia Carrasco, tu marxes però nosaltres seguim!

logo58e1a043cfaa43a5f9487e8bf9c90562